VINTAIX



LA GENT:

Per a forjar cada una de les cançons que conformen VINTAIX hem tengut la sort de poder comptar amb:

En Pau Mas a les bateries.
Darrera el seu posat d'home ferm del Pla de Mallorca, s'hi amaga la sensibilitat més exquisida i un coneixement de la música tan extens que no s'acaba mai. Músic cabdal i definitiu de les nostres contrades, ha sabut aportar (com fa sempre!), els colors i les textures més adients per a cada cançó. Un músic pels quatre costats que domina un caramull d'instruments i abarca un amplíssim ventall d'estils. En aquesta ocasió s'ha decidit pels fonaments i amb la seva magnífica bateria, ha esdevingut un sòlid pilar de cada una de les peces que el conformen; unificant-ne la sonoritat amb el seu ritme valent i ple de sentit.
Aquest és el tercer disc que feim plegats. Pura sava montuïrera. Rotunditat i finesa. Embranzida i densitat plena de força i coneixements. Un autèntic gaudiment.



En Damià Payeres a la guitarra elèctrica, slides i buzuki.
Ha estat un ver plaer conèixer aquest bon jan i la seva bona feina. Ens hem enjogassat amb la seva tècnica i la seva imaginació. Ha sabut bolcar el seu gran sabre fer al servei de la música; pensant més en el lluïment de les cançons, que no en el del propi instrument. Amb ell, hem jugat a cercar el matís apropiat a cada tema i ens ha ajudat molt a donar una atmosfera envolupant a tot el disc (envolupant? quina parauleta, tu!!!!!)
Un músic àgil i delicat. Humilitat en el domini. Sensibilitat en la senzillesa. En definitiva: Una sort i un plaer.




En Biel Font al contrabaix i al baix elèctric.
En cor de bou. Amb el temps s'ha convertit en germà meu d'esperit i hem arrelat l'un en l'altre. Company de reptes, projectes i aventures i una presència fonamental. Tant en l'existència com en la música, el nostre cingle vital ens duu per camins plens de cadències, tonalitats i harmonies que ens uneixen en la complementarietat. En Biel és pura passió i meticulositat i sempre aconsegueix posar el llistó una mica més amunt. Sovint hi veu on jo no sé ni mirar.
Aquest és el quart treball que duim a terme junts. Tant si acarona les cordes amb el seu arc, com si les pessiga amb la força dels seus dits, el seu so forma part de la meva música i la marca. Un privilegi que hi sigui i tot un luxe. Imprescindible!




En Miguel Forteza al violí.
La primera vegada que coincidim en un estudi de gravació. Quina grata coneixença! Amoroseix les orelles de tot aquell qui l'escolta. Quan toca el seu instrument. no se sap on acaba un i on comença l'altre. Ell i el seu violí es coneixen molt bé i s'estimen a rompre. Precisió, intensitat, versatilitat, coneixement i per damunt de tot carisma. Regala ditades de mel amb aromes d'encís, però quan convé enardeix el cor i l'encén, amb la seva velocitat endimoniada i la seva sobrada tècnica; gairebé descarada. En Miguel sap ser precís i impecable; i si s'escau, sap sonar un pèl esquerp i fins i tot canalla. Un gaudi profund




En Josep Sastre a la flauta travessera, al saxòfon alt i al tenor.
Sublim mestratge. Tot un deix de fabulosa tècnica, domini i sensibilitat extrema. Amb el seu art ha sabut plasmar la seva veritat en cada bufada. Revestint cada tonada amb la seda més suau i el millor vellut (buf! quin buf!). Aire fresc amb una intensitat tranquila i la preuada habilitat de regalar aromes de virtuosisme, però cercant sempre la mesura justa; amb una generosa humilitat que només troben els grans. És un fruïment assaborir la seva feina en aquest treball. Li dona veritat i marca la diferència.
Amb en Josep; si bé és el quart treball que feim conjuntament, feia vint anys que no compartíem estudi. Ja tocava!. Molt content i agraït.




En Pau Oliver al piano i a l'orgue elèctric.
El darrer convidat en arribar en aquest sopar de músics. Una altra meravellosa nova coneixença. Quan ha arribat ja ens havíem cruspit bona part d'aquest sopar, però li hem reservat la cirereta del pastís per al seu piano: Un blues de més de vint anys al que li hem volgut donar una nova visió amb un altre tò; perfectament emmarcat en l'atmosfera del disc. En aquest tema, vàrem quedar una mica enrocats i vàrem decidir refer-lo a partir del piano de'n Pau, que va comparèixer gairebé màgicament amb el seu providencial oferiment.
El resultat ha estat perfecte poesia musical. Amb només un tast, una pinzellada del seu bonic instrument, ha deixat l'emprenta justa que la cançó havia de mester. Un plaer haver-lo embarcat a VINTAIX.




En Gaizka Taro al xorrac musical.
Quan va arribar, ho va fer en la seva faceta de retratista; tot pensant en la coberta del disc. Però en descobrir la seva serra, tot i que el disc ja estava bastant pastat, no vàrem poder ni voler resistir la temptació d'inserir a VINTAIX el seu art de xorraquista, amb aquell so oníric de vibracions i ressonàncies que recorden un futurisme antic; que tant li escau al disc.
La serra de'n Gaizka ha resultat ser el colofó de la gravació. Amb la seva pinzellada s'hi pot apreciar la mateixa sensibilitat que hi ha als retrats que vesteixen aquest àlbum.





En Toni martín als comandaments tècnics, producció i direcció artística.
El veritable "chieff" d'aquesta cuina. Si les cançons són la recepta i els músics aportam els ingredients; en Toni és qui maneja els fogons i remena les olles per a que facin xup-xup, cercant el punt just de cocció i condimentant, especiant i salpebrant a la perfecció cada cançó d'aquest musical menú.
En aquest treball, en Toni no només hi ha aportat tots els seus coneixements i una implicació quasi absoluta. Sinó que ademés, ens ha regalat tot el seu art i la seva creativitat, que són presents durant tot el disc i li donen aquesta flaire característica que té VINTAIX.
Sentit musical, oïde finíssim, meticulositat, exigència, dedicació, art i creativitat sense aturall.
Aquest és el segon disc que feim plegats i si a AGERMANATS (Quetgles, Font 2021) ja vàrem forjar un vincle, a VINTAIX encara l'hem aprofundit molt més. Gràcies, Toni.


EL DISC:

VINTAIX és un disc eminentment eclèctic. Però no com un adjectiu recurrent que no significa gaire, sinó verament eclèctic. Els tempos, els ritmes, les tonalitats, les temàtiques, els instruments, els timbres... Tot canvia. De tema en tema anam canviant fins i tot l'estat d'ànim. Però encara i així, crec que hem aconseguit dotar-lo d'una unitat sonora amb una certa uniformitat ambiental que l'hegemonitza. És una mà de nou dits. Un estel de nou puntes. Un arbre de nou branques on cada branca es diferencia de les altres, però totes beuen de la mateixa arrel; i el tronc que les soporta totes, és l'atmosfera plena de matisos i reminiscències acústiques que ens recorden arranjaments i sonoritats antigues, fabricades avui mateix.
VINTAIX és un disc gestat i arrelat al Pla de Mallorca i es sent part de la cultura catalana, però beu d'influències riques i diverses i mira ben alluny, volent abarcar amb la mirada, el món sencer i tota l'existència. Amb un punt metafísic i a moments, amb un aire oníric i fins i tot surreal, aquest conjunt de cançons germanes que anomenem VINTAIX, pretén entrar per les orelles, esclar. Però també desitja introduïr-se en el sentiment fins arribar al cor i si pot ser, encendre'l.
VINTAIX és llum, però també és fosca. És vitalista i es mou en l'instant, però també evoca la mort, el record i l'eternitat. És arrel, però també és esperit. VINTAIX és contrast i polaritat perque vol esser complet. D'una manera ben U999, això sí... Ui! vull dir U1000... Això... D'una manera ben humil; ara sí.
De fet, VINTAIX són un caramull d'homenots fent la cosa més femenina del món: Crear. Són un caramull d'homenots i homenotes fent música; cercant l'empatia, la inspiració, la delicadesa i la sensibilitat; i desenvolupant l'hemisferi dret del nostre cervell; que bona falta ens fa. Un caramull d'homenots amb la sana intenció i el desig intrínsec i totalment confessable de que a qualque moment, a qualque lloc, aquesta música pugui nodrir les emocions d'alguna ànima sensible d'orelles amables.




L'AUTOR:

L'autor som jo mateix; en Tomeu Quetgles. Cantautor palmesà del 71. Més de tres dècades exercint-ne. Centenars de bolos (i "bolillos", també). Onze discos publicats; aquest és el dotzè. Noranta-tres cançons a la vostra disposició; ara en seran cent-dues (les podeu trobar totes al meu bandcamp, que també és el vostre). I tanmateix sovint som un vertader desconegut (fins i tot per a mi mateix!). Supòs que té bastant a veure amb la meva radicalitat personal en molts aspectes (sempre cerc l'arrel!) i el fet d'usar la música com una de les eines principals per encarar el meu viatge vital que molt sovint em duu més cap a l'interior que no pas cap a defora. Sigui com sigui em sent hereu de tots els meus dies (ara en duc devuit mil dos cents cinquanta) i de tots els meus discos. Tant els discos com els dies han significat cada un, el graó per poder abastir l'altre i així poder arribar just on som ara. (sempre som ara!)



LES CANÇONS:

Les cançons són nou. Moltes d'elles inventades a Porreres en les meves caminades pels senderis rurals del Pla. La fora vila, el bosc, i la serenor de la terra amb la seva calma i saviesa, m'han ajudat a forjar-les (de fet m'hi han empès). Les cançons tracten de la vida, la mort, l'amor, l'existència... Res de nou... Però allò important de totes elles és el sentiment que procuren transmetre i l'emoció que intenten despertar.




LES LLETRES:



CERCA I REMENA
Mira’m i diga’m si sents tots els teus dies.
Mira’m i diga’m si entens la teva vida.
Cerca, remena. Trenca les cadenes del món
i amolla la llum que hi duus al fons.

Les coses que es poden comprar no m’interessen.
Però el somriure que em vas donar tot ho compensa.
Cerca, remena. regala-li a tothom
un riure ben lluent.

Les coses que es poden comprar no m’interessen.
Però el somriure que em vas donar tot ho compensa.
Cerca, remena. regala-li a tothom
la rialla més lluenta d’aquest món.
la rialla més lluenta…

Per això…
Cerca, remena, mou. Regira-ho tot.
Fins trobar la rialla més lluenta d’aquest món.
Per això…
Cerca la rialla més lluenta i ragala-li al món.


TOT SOL AL BOSC
Camin tot sol
enmig del bosc
entre la fosca negra.

Som com un llop
però el meu udol
és la tonada que em vaig inventant a cada pas.

L’antiga melodia va sonant tot el camí
enmig del bosc m’encoratja a seguir.
He manllevat a l’aire uns acords vells amb un so antic
que sonaran al bosc tota la nit.

Camin tot sol;
vaig sense por
que al bosc em sent a casa.

Només un fil
de lluna al cel.
La fosca m’acompanya.

Tot sol al bosc
quan es fa fosc
em sent a casa.




UNA AROMA D’AHIR
Amargat al carrer, vull fugir de la gent.
Amagat, a racer, a refugi del vent.
Amarat pel darrer raig de sol a ponent.
Embargat, sense arrel, la ferida recent.
Has marxat i jo intent en el darrer moment,
Fer aquest vers on hi siguis present.

Baladre, gessamí. Un lladre en el camí
se n’ha duit en la nit el perfum més bonic.
Espígol, romaní, frígola i tarongí.
Una flaire llunyana. Què llunyà aquell jardí!
Un perfum que s’apaga. Una aroma d’ahir
que em recorda el principi i la fi.



AQUESTA NIT
Aquesta nit
ningú m’escolta.
Només la fosca
sent el meu crit.

Aquesta nit
la pena em ronda.
Només la tristor dolça
vol dormir amb mi.

Però al matí
la claror del sol em donarà a la fi
la força que necessit
per a tornar a creure amb mi.

Aquesta nit
treuré de la tristesa
tota la fortalesa
que encara necessit.

Aquesta nit
m’atur i agaf aire
però no estaré pas gaire
a tornar a fer camí.

per que al matí
la claror del sol em donarà a la fi
la força que necessit
per a tornar a creure amb mi.

Que quan la negra nit haurà passat;
tornaré a aixecar-me.
M’agafaré a la vida amb les dues mans.
Fugiré a la foscor que avui no em vol deixar.


FINS A L’ALBA
El teu record
el temps el fa més fort.
És tan a prop
que batega en el meu cor
i a les nits
d’amagat suplic
tan sols un sol pic
un somni per a tu i per a mi.

Ja no deman.
La bava s’ha eixugat,
però un instant
et voldria somiar
que a les nits
d’amagat suplic
tan sols un sol pic
un somni per a tu i per a mi.

Dies i anys
com si fóssim estranys.
És un engany
que el temps sols és un parany
i a les nits
d’amagat suplic
tan sols un sol pic
un somni per a tu i per a mi.

un somni dolç i bonic fins a l’alba...


LLAMPS I TRONS I TEMPESTES
Guarda’t de les paraules
enverinades. Guinevetades del pensament.
Ment que roman tancada
viu estancada dins la basarda del seu torment.
Amolla tot l’aire lliure amb el vent.
Deixa anar el torment.

Cerca en la Mare Terra
la llum eterna que no coneixen els capellans.
Llamps i trons i tempestes
que es tornen fermes si no governes en el teu cap.
Amolla tot l’aire lliure amb el vent.
Deixa anar el torment.

Sents la Mare i t’agrada.
Saps que és sagrada i que no degrada el teu sentiment.
Mentre quedin paraules
justes i amables i veritables, com ho és el vent.
Amolla tot l’aire lliure amb el vent.
Ja no hi ha torment.
Ja no hi ha torment
en el teu esguard.

Guarda’t de les paraules
enverinades. Guinevetades del pensament.


LA VELLA FONT
Tanc els ulls però entra la llum del sol
i amb la llum ja estic despert de nou.
Poc a poc ve aquell a qui dic “jo”
que mig adormit torna agafar el timó del cos
i el meu somni antic m’esguarda al fons, on hi ha la font
que ho fa brollar tot. Tot!

Obr els ulls i em trob el vell instant.
La promesa de l’ara incessant.
El moment etern just a davant.
Per on baixa l’aigua viva no hi passa la mort.
Sempre raja nova l’aigua de la vella font
que ho fa brollar tot. Tot!

Baixa l’aigua de la font i s’enduu totes les pors.

Baixa l’aigua de la vella font
i apaga una set que viu al cor.
Baixa fresca i n’hi ha per a tothom.
La font la regala sempre a tot aquell que en vol.
Mai no hi falta l’aigua viva de la vella font
que ho fa brollar tot. Tot!

Baixa l’aigua de la font com la llum raja del sol.
Baixa l’aigua de la font. On hi ha un mur hi aixeca un pont.
Baixa l’aigua de la font. Sempre en surt; n’hi ha per a tothom.
Baixa l’aigua de la font i s’enduu totes les pors.

Baixa l’aigua de la vella font...

EL TEU MIRAR ARDENT
Als teus ulls hi ha un lloc
a on mai no hi fa fred.
A dins hi veig un foc
quan els tens ben oberts.

Als teu ulls flames d’or
de rajos envolvents
m’abracen fins al cor,
s’aferren a la pell.

El pàlpit és tan fort
que em fa sentir un esglai.
Als teus ulls hi ha colors
que no havia vist mai.

Als teus ulls crema el sol;
guspires en els meus.
Em fa un poquet de por
consumir-me dins ells
cremar-me en el seu foc.
En el teu mirar ardent.




AMB LA LLUM DEL TEU FOC
Amb el cant, amb l’acord,
amb les mans, amb la veu, amb el cor.

Amb el cant, amb l’acord,
amb les mans, amb la veu, amb el cor,
amb la llum del teu foc.

Les parets escriuen el teu nom.
Els carrers coneixen els acords.
Els carrers on caminaves sol.
Els carrers que trepitjares fort.

Les parets escriuen el teu nom.
Els carrers coneixen els acords.
La ciutat que estima el teu record.
La ciutat on hi vas deixar el cor.

Lluny; tu no ets lluny.
Ets rosella de juny.
Ets el cor al teu puny,
que retruny i retruny.

Per que lluny; tu no ets lluny.
Ets el poema i el cant.
Ets el riure d’un infant.
Ets l’etern a dins l’instant.

La melodia incessant, el carbó i el diamant,
a migdia el sol radiant, la mirada de l'amant
i el record que anam forjant
però el camí sempre endavant
i la vida mentrestant...



L'EMBOLCALL:

La música forma part d'allò que és invisible, intangible i inabastable. La música se sent més intensament amb els ulls clucs. La música és un esdeveniment mental que sols quan desemboca en la vibració es pot percebre i deixar d'esser només una idea; un pensament. Tanmateix, fins que no la dotam d'un format físic que es pugui tocar, sembla que no existeixi del tot.
Per a dur les cançons de VINTAIX al món de les coses que es veuen i es poden tocar, hem comptat amb l'inestimable ajut de'n Gaizka Taro amb les seves fotografies. Magníf-X retrats artíst-X fets amb una càmera de plaques del segle denou; amb l'exquisida tècnica que això comporta. Una autèntica relíquia d'ulls poèt-X en mans d'un artista deliciós.
També hem pogut sentir el gaudi de comptar amb la solvent feina de disseny gràfic i maquetació de'n Guillem Contestí, amb la seva visió nítida i elegant. Entre els dos han pensat i concebut l'estètica, la textura i la llum d'aquest treball que tens a les teves mans. Han sabut captar a la perfecció i fer-se seva, la mirada de VINTAIX.





Gravat i mesclat als Estudis Campet d'Algaida (Toni Martín), de juny a novembre de 2021.
Masteritzat a Tjso Estudi (Tomeu Janer); també a Algaida.