1. |
Damunt La Mar
15:35
|
|||
Una terra arrelada a la mar Mediterrània
Una terra arrelada a la mar Mediterrània...
Damunt la mar
fa segles que hi perviu un poble viu
que vol seguir existint per poder ser
Damunt la mar
encara s’hi sent el desig
de seguir fent el seu camí
Damunt la mar
hi ha un poble decidit a caminar
Damunt la mar
s’aixeca una terra on se xerra
un vell parlar que té més de mil anys
Damunt la mar
encara s’hi pot escoltar
un parlar salat com la mar
Damunt la mar
s’hi sent el català més bell del món.
Onades de dolor damunt la mar
vermell és el color de tanta sang
Somnis emmurallats
anhels que han naufragat
d’un poble que no vol esser oblidat
Així com l’olivera és forta i gran
clava l’arrel en terra i amb els anys
s’aferra al seu destí
sap cert que ha de seguir
un poble que vol tornar a caminar
–––––––
Una terra arrelada a la mar Mediterrània
Una terra arrelada a la mar Mediterrània...
Un poble que a moments no és prou valent
però que malgrat la por segueix present
Un poble que s’hauria d’estimar més
que tots els pobles volen sentiment
Un poble que només se té a ell mateix
la història mai no li ha regalat res
Un poble que sols vol ser un poble més
i seguir el seu camí per poder esser Un poble que vol gent de tot el món
amb tots els seus llenguatges i colors
L’olivera fa oliva de l’empelt
però ha de mester la soca fins l’arrel
–––––––
Així com l’olivera fa mil anys
que s’aferra a la terra i se’n sent part
hi ha un poble que ha arrelat damunt la mar
un poble que es vol posar a caminar
–––––––
Un poble que va més enllà
fins on arriba el seu parlar
va de la Franja a Perpinyà
fins a l’Alguer i a Guardamar
Un poble arrelat a la mar
sotmès al seu vaivé constant
sap que el moment ha d’arribar
sap que l’onada ha de tornar
Un poble que ha après a esperar
com la platja espera la mar
sap que l’onada torna sempre, torna
sempre troba la manera
de besar de nou aquesta terra
Un poble que se sap més gran
com més endins pot arrelar
Un poble que se sap més fort
com més enfora eixampla el cor
–––––––
Damunt la mar, damunt la mar,
damunt la mar...
hi ha un poble decidit a caminar
–––––––
Una terra arrelada a la mar Mediterrània
Una terra arrelada a la mar Mediterrània.
|
||||
2. |
Epíleg
02:30
|
|||
Damunt la mar,
l’albir que es va enfonsar
batega soterrat
al cor assedegat del nostre poble.
Damunt la mar,
tots els records banyats
i els llavis assecats
i amb set de llibertat pel nostre poble.
Damunt la mar,
el vent escampa el cant
que parla d’un demà
que avui anam forjant perquè som poble.
Perquè som Poble.
Damunt la mar...
damunt la mar...
damunt la immensa mar
el nostre petit poble.
Damunt la immensa mar
el nostre petit poble.
|
||||
3. |
||||
La Balanguera misteriosa
com una aranya d’art subil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l’ullada cap enrere
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
|
Streaming and Download help
If you like Agermanats, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp