1. |
|
|||
Una ciutat que sempre mira al mar,
on les onades banyen la memòria.
Sota l'asfalt, mil passes van forjar
la seva veritat per fer la nostra història.
Un camí llarg que s'ha fet caminant,
on fer un sol pas ja ha estat una victòria
i mentrestant, prop de la catedral,
mil guiris col·lapsats, compartint claustrofòbia.
Una ciutat que no sap el seu nom,
li han robat el record
i viu sense memòria.
Però amagat, a davall del llautó
hi perviu l'esplendor
de vells dies de glòria.
S'omplen de nit els carrers de Ciutat.
S'han adormit tots els carrers de Palma.
Un decorat, ple de llocs encantats
on el temps s'ha aturat i no hi passa ni l'aire.
("amb la cara blanca; la mirada ben llunyana. Ets com una esponja que se beu tot el que passa" fragment de "Ciutat" de'n J.Bibiloni)
|
||||
2. |
|
|||
Sona vella gargamella.
Sona amb el teu so esqueixat.
Sones igual que una queixa,
d'un món que et vol fer callar.
Però la veu torna a crèixer,
si la paraula es fa cant.
Que si hagués de tornar a néixer,
de nou viuria cantant.
Sovint cant i ningú escolta.
Sovint no sé ni a qui cant.
Però si ho sent que m'importa.
Jo cant per sentir el meu clam.
I si tu m'obris la porta
per que el ritme hi pugui entrar.
La veu es torna més forta
i es fa més fàcil cantar.
La, la, la, la, la, la, la, la
la, la, la, la, la, la, la.
Que si hagués de tornar a néixer,
de nou viuria cantant.
|
||||
3. |
|
|||
Han tancat un camí cap al mar:
és propietat privada.
Ara els nins ja no hi poden entrar;
tallaran tots els arbres.
Han tancat les nostres emocions
a dins cossos anònims
i han omplert la vida de graons
que ens allunyen del somni.
Però sé que trobaré una llum.
Una forma de fugir d'aquest absurd.
Per que sé del cert que, si jo vull;
trobaré un camí que em dugui a tu
i em veuré mirant-me en els teus ulls
Hem deixat que s'instal·li la por
a dins les nostres vides.
Adormits en la més llarga son;
sobre un llit de mentides
Però sé que trobaré una llum.
Una forma de fugir d'aquest absurd.
Per que sé del cert que, si jo vull;
trobaré un camí que em dugui a tu
i em veuré mirant-me en els teus ulls
|
||||
4. |
|
|||
La lluna, el sol
es troben un instant.
La lluna el vol
però el sol se n'ha d'anar.
Si es queda a prop,
ella no pot brillar.
Se'n va tot sol;
de lluny la mirarà.
Un amor sideral.
Creixent, minvant;
s'estimen un instant.
Minvant, creixent;
s'estimen un moment.
Amor distant,
amor intermitent.
S'està allunyant.
Tornarà per fer el ple.
Amor en moviment.
Amor intermitent.
|
||||
5. |
|
|||
Estir les cames per Ciutat.
Vaig camí de qualsevol part.
Cercant qualcú desconnectat
dels grans satèl·lits de l'espai.
El gran germà està vigilant;
vol sabre tot el que pensam
i mantenir-nos enredats
vivint la vida virtual.
Els ulls a la pantalla,
les mans ansioses al teclat
i la vida és a una altra part.
Quan vaig al mar veig tots els blaus
i et mir als ulls si esteim parlant.
Si ho necessites sé escoltar;
pot ser prefereixes callar.
Quan els satèl·lits callen
la vida es torna més vibrant.
Si tens el mòbil apagat.
Puc sentir el vent; sentir la mar.
Puc sentir el teu cor bategant
i perdre'm als teus ulls brillants
si tens el mòbil apagat.
Vaig a fer un volt per la ciutat.
|
||||
6. |
|
|||
Constel·lacions;
somnis dibuixats
com cent mil·lions
de punts a l'espai.
Al cel hi ha el sol;
sal a l'oceà.
Antònia Font
a dins el meu cap.
Condensacions;
dansa sideral.
Com un estol
d'ocells estrellats.
Comença el vol
interestel·lar.
Bolles de foc
i bolets sagrats.
El planeta blau s'endinsa en l'univers estrany.
Una immensa nau que gira de fa mil·lions d'anys;
des de temps llunyans.
De fa mil·lions d'anys.
S'amaga el sol
rera l'horitzó
i acaba el so
d'aquesta cançó...
o no...
|
||||
7. |
Mariano, fas oi!
02:36
|
|
||
Una colla de fills de puta.
Una colla de fills de puta, són.
Una colla de fills de puta.
Una colla de fills de puta, són.
Fas oi, fas oi!
Mariano, fas oi!
Fas oi, fas oi!
Mariano rajoi!
|
Streaming and Download help
If you like Tomeu Quetgles, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp