1. |
Mirall trencat
05:11
|
|||
|
MIRALL TRENCAT
Mirall trencat.
Somni esmicolat.
Com un "collage",
quan caic em refaig
i amb els retalls puc tornar començar.
I faig cançons
en un món de sords.
Ningú em fa cas;
però cap fracàs
no em sap allunyar del que encara som.
Però... I què carai som, jo?
Som un "collage".
Somnis retallats.
I aferr retalls de la meva vida.
Com una ferida.
Un mirall trencat.
Com un "collage"
Cerc el meu encaix.
Cada retall
tapa el que té abaix
i així res mai no deixa de canviar.
Canviar...
Somnis retallats
a la meva mida.
Troços d'un "collage"
que ningú no mira.
I aferr retalls de la meva vida.
Com una ferida.
Un mirall trencat.
Colaix.
|
||||
2. |
L'Argilera
06:33
|
|||
|
L'ARGILERA
Les formes d'argila que fa l'Argilera,
cobren vida al palmell de les seves mans.
Les figures van i vénen a la vida.
Però sempre tornen renéixer del fang.
Quan L'Argilera belluga les mans.
Amb moviments subtils.
Sigil·losa amb els dits.
L'Argilera ha fet fang amb les mans.
L'Argilera belluga les mans.
Amb la terra banyada ha fet fang.
I les formes que ella va forjant.
Amb l'encís del seu art
prenen vida a l'instant.
No té torn. Ella gira amb el món.
I el seu forn és el vent, és el sol.
Tard o prest, les formes seran fang.
Però ella amb les seves mans,
les tornarà pastar.
Amb moviments subtils.
Sigil·losa amb els dits.
L'Argilera ha fet fang amb les mans.
En la terra banyada existim.
De la terra banyada venim.
L'Argilera treu vida del llim,
amb la gràcia del seu art sublim.
Amb moviments subtils.
Sigil·losa amb els dits.
L'Argilera ha fet fang amb les mans.
Quan L'Argilera mou les mans...
|
||||
3. |
Feble com un pronom
04:10
|
|||
|
FEBLE COM UN PRONOM
Amb les runes del record
faig engrunes el meu cor.
I avui grat a la ferida
i deix entrar la pena amiga
perque m'endolceixi el dia
i em faci sentir més tou.
Més tou...
Vull sentir-me vulnerable
i feble com un pronom.
I feble com un pronom.
De les cendres d'aquell foc;
aquest fred dins del meu cos.
Vull sentir-me vulnerable
i feble com un pronom.
De les cendres d'aquell foc;
aquest fred dins del meu cos.
Amb les runes del meu cor
faig engrunes els records.
I avui grat a la ferida
i deix entrar la pena amiga
perque m'endolceixi el dia
i em faci sentir més tou...
I feble com un pronom.
|
||||
4. |
En la fosca nit
05:28
|
|||
|
EN LA FOSCA NIT
Res no es pot copsar només amb un cop d'ull.
Tot té dues cares, un anvers, un troç obscur.
En la pena fonda hi ha un bonic perfum.
És darrere l'ombra just on s'hi amaga la llum.
En l'hora més fosca de la fosca nit,
brillen les estrelles i es pot veure el seu encís.
En l'hora més negra; en el moment més gris.
És quan la mirada es gira i mira cap endins.
Grans paraules proclamen qui som;
per a tapar un silenci eixordidor.
Les paraules no saben dir res.
Però ho pareix. Ho pareix.
Com un peix que no concep la mar,
però la va cercant dins l'oceà.
Un arbre no ens deixa arribar al bosc,
però sabem que és aprop.
És aprop. És aprop...
En l'hora més fosca de la nit.
És quan brillen les estrelles i es pot veure el seu encís.
En l'hora més fosca de la nit,
és quan el sol ja es prepara per a sortir.
En la fosca nit de l'ànima,
tornarà caure una llàgrima.
El sentit de viure sense cap sentit
i el sentit de viure sols per a conèixer el sentit.
|
||||
5. |
El color de la fosca
03:57
|
|||
|
EL COLOR DE LA FOSCA
Em sent ferit i un poc avergonyit,
si assenyales la lluna i veig el dit.
Empegueït. Som com un nin petit
que es creu que dins el mapa hi ha el camí.
I encenc un llum, cercant l'obscuritat.
Però no la sé trobar. Però no la sé trobar.
I acluc els ulls per a poder veure la foscor.
No sé qui som. Som un desconegut.
I cerc dins el mirall qui hi trob avui.
No som ningú i entre la multitud
tot d'una sent que he desaparegut.
Vull exhibir la meva solitud,
però enmig del gentum ella em defuig.
Distret, intent parlar de la quietud.
Però sols de moure els mots ja l'he perdut.
I encenc un llum, cercant l'obscuritat.
Però no la sé trobar. Però no la sé trobar.
I acluc els ulls per a poder veure la foscor.
El color de la fosca no es pot veure amb un llum.
El color de la fosca s'ha de mirar amb els ulls clucs.
Com un perfum
s'ha de mirar amb els ulls clucs.
|
||||
6. |
Deixa que m'acosti a tu
05:11
|
|||
|
DEIXA QUE M'ACOSTI A TU
Venc caminant de molt lluny.
Fa temps que vaig sense rumb.
Cercava algun aixopluc
i he vist encès el teu llum.
Vaig brut i venc malferit
i amb els peus adolorits.
Deixa que em llevi l'abric.
Deixa'm quedar aquesta nit.
Deixa que m'acosti a tu...
Deixa'm sentir el teu batec.
L'escalf en el teu alè.
Deixa que em curi aquest fred,
arraulit als teus cabells.
Deixa'm mirar-me als teus ulls.
Veure-hi en la teva llum.
Deixa que m'acosti a tu.
Deixa que m'acosti a tu...
Deixa'm mirar-me als teus ulls.
Veure-hi en la teva llum.
Deixa que m'acosti a tu.
Deixa que m'acosti a tu...
|
||||
7. |
La vella barca
03:08
|
|||
|
LA VELLA BARCA
Un dia ens tornarem trobar
damunt de la vella barca.
El vent jugarà amb la mar,
rissant les seves onades.
I si no ens hem de trobar...
Serem la mar
i durem la nau
a un port
segur com la mort.
Qui sap si ens tornarem trobar
damunt de la vella barca.
|
||||
8. |
No són sòls les paraules
02:31
|
|||
|
NO SÓN SOLS LES PARAULES
No puc amagar cap secret als acords d'aquesta cançó.
La roda sonora que sona d'abans de que nasqués jo.
Les paraules brollen
i sovint estorben.
No és nou el que conten;
però sempre tornen.
Però no són les paraules sols que fan una cançó.
Una passejada devora la platja.
Just quan surt el sol.
O aquella mirada que es quedà clavada
sols amb un segon.
Però no són les paraules sols que fan una cançó.
|
||||
9. |
De vegades no em surt
02:53
|
|||
|
DE VEGADES NO EM SURT
De vegades no em surt.
De vegades no puc.
Pot semblar que no vull,
però te jur que m'embull.
De vegades no em surt.
No puc.
M'embull.
De vegades no en sé
o no em surt gaire bé.
Pareix que no ho vull fer,
però te jur que ho intent.
De vegades no en sé,
però
ho intent.
De vegades no em surt
però som caparrut.
De vegades no en sé
però sempre ho intent.
De vegades m'esqueix
i finalment me deix.
Sempre em passa el mateix,
però ja no me queix.
No sé què rima "meix";
m'he quedat peix.
|
||||
10. |
Som cel
11:43
|
|||
|
SOM CEL
Mira aquell ocell.
Era un ou al niu
i ara solca el vent
i vola i viu.
Mira aquell nigul
dibuixat al cel.
Demà serà pluja
al mar obert.
Mira aquell nigul.
Mira aquell ocell.
Són cel.
Les aigües saben el camí.
Baixen a la mar des del cim.
I el riu és el cicle
que empeny a la vida
que malda per ser un oceà.
Celebrarem l'existència.
Un nou dia és a davant.
Perduts en l'experiència
de conèixer aquest instant.
Els arbres saben que són bosc.
S'alcen decidits fins al sol
i una flor proclama
que el fruit ja es prepara
i a dins hi amaga la llavor.
Només hi ha un moment
i és just a davant.
Sempre és el mateix.
T'està cercant.
Sols hi ha un instant.
És l'únic que tens.
I t'està esperant
eternament.
Mira aquest instant.
Mira aquest moment.
Són vent.
Sent el vent a la cara,
als cabells, a les mans.
Roçant-te la pell.
Sent el vent que va entrant
per la boca, pel nas.
Respirant dins teu.
Sent el vent que t'estreny;
que t'estira i t'empeny.
El vent juganer.
Sent el vent en el vol
d'un ocell i a la vela
del bon mariner.
Sent el vent. Sent el vent.
Sent el vent. Sent el vent
en aquest moment.
Els arbres et mostren el vent.
I el veus en el seu moviment.
I les branques dansen
i mai no se cansen
de jugar amb la força imponent.
Celebrarem l'existència.
Un nou dia és a davant.
Perduts en l'experiència
de conèixer aquest instant.
Celebrarem l'existència.
Un nou dia és a davant.
Perduts en l'experiència
de deixar-nos dur
i amb uns altres ulls,
arribar a conèixer aquest instant.
Just ara i avui,
i amb uns altres ulls,
arribar a conèixer aquest instant.
Mira aquest instant.
És l'únic que tens
i t'està esperant
d'abans
que el temps fos temps.
|
||||
11. |
Records banyats de sal
02:50
|
|||
|
RECORDS BANYATS DE SAL
La teva pell fa gust de sal.
Records eterns de temps llunyans.
Devora el moll; a un pam de mar.
Cercava el fons de l'oceà.
Records remots de temps antics,
de quan el sol mai havia sortit.
El primer pic que el sol s'alçà
jo ja t'havia somiat.
Abans d'aquest incògnit
vivíem dins el somni.
El primer pic que el sol s'alçà,
jo ja t'havia somiat.
Albes d'amor. Remor de mar.
Records banyats de sal.
|
||||
If you like Tomeu Quetgles, you may also like:
The Toronto-based sextet make moody, cinematic sounding music that blends psych-folk and post-rock.
go to album
Mind, Man, Medicine
by The Secret Sisters
The Alabama duo's fifth album exults in dusty Americana, showcasing rich vocal harmonies alongside blissful folk instrumentation.
go to album
More contemplative folk from the Minnesota singer-songwriter, sustained by raw full-band arrangements and philosophical lyrics.
go to album
Irish singer-songwriter Oisin Leech's acoustic folk music is characterized by its muted beauty and intimate, solitary quality.
go to album
Various Artists - Gaza Calling
by Nuovo Canzoniere Partigiano
featured on Bandcamp Radio Mar 15, 2024
go to album
Space Bath
by Sami Freeman, feat. James Jackson, Beaunoise, Mia Pixley
A gorgeous journey through a kaleidoscopic array of sonic approaches melted together that feels old and new at the same time.
go to album
Ship To Shore
by Richard Thompson
The legendary Richard Thompson's new solo album exemplifies his many musical paths, from pop and cabaret to jazz to traditional folk.
go to album
